El diari inèdit d'Agustí Centelles durant el seu captiveri a Bram | Grup 62 - Autor: Revista Editorial | Agenda: Activitat [Edicions Grup 62]

Agenda

El diari inèdit d'Agustí Centelles durant el seu captiveri a Bram

Data:17/03/2009-17/03/2109

Descripció:

"Diari d’un fotògraf. Bram, 1939" és un document inèdit, de vital importància històrica, escrit de manera directa i magistral i que destil·la el millor periodisme català dels anys trenta per mà d’un dels fotògrafs de guerra reconegut mundialment.

El gener del 1939, centenars de milers de republicans marxen cap a França davant l’avanç imparable de les tropes franquistes. Un dels fugitius de l’ensulsiada és el fotoperiodista Agustí Centelles (1909-1985), que marxa carregat amb un equipatge personal, diverses càmeres i una maleta amb el seu arxiu de milers de negatius. El 5 de febrer Centelles aconsegueix creuar a peu la frontera de França, però és detingut immediatament i conduït al camp d’Argelers.

A partir del març, és reclòs al camp de concentració de Bram fins al setembre del 1939. Conscient de la importància històrica i humana de la seva experiència, el gran fotoperiodista plasma aquesta experiència en un diari íntim, on narra la vida del camp de concentració, les notícies que reben del final de la Guerra Civil i els temors pel destí dels seus amics i familiars escampats arreu o atrapats en la nova Espanya del general Franco.

AGUSTÍ CENTELLES (Grau de València, 1909 – Barcelona, 1985)

Fotoperiodista de renom internacional, les seves imatges sobre la Guerra Civil espanyola van donar la volta al món. Va deixar una enorme quantitat de material fotogràfic, testimoni de primera mà dels anys de la Guerra i de les vivències als camps de refugiats a França.

El seu treball ha estat reivindicat en els darrers anys i l'han situat com un dels pioners del fotoperiodisme europeu. Amb només quinze anys ja feia fotografies com a retratista de galeria, i a partir del 1932, treballant pel seu compte, publicava reportatges d’esports, vida ciutadana, espectacles i fets polítics en diferents diaris barcelonins: La Humanitat, Diario de Barcelona, La Rambla, Última Hora, La Publicitat, L’Opinió i La Vanguardia. En esclatar la Guerra Civil, Centelles es va passar dos dies al carrer captant les imatges de la insurreció del 19 de juliol a la capital catalana.

El 1939 es va veure obligat a emprendre el camí de l’exili amb més de 4.000 negatius a la maleta, que va deixar a casa d’uns pagesos de Carcassona ―fins al 1976, any en què va tornar a recollir-los―. Va ser detingut i internat als camps de refugiats d’Argelers i Bram. El setembre del 1939, en sortir del camp, va començar a col·laborar amb un grup de la Resistència francesa fins que la Gestapo va detenir alguns dels seus companys. El 1944 va retornar clandestinament a Barcelona, i al cap de dos anys es va presentar davant les autoritats franquistes, que li van prohibir d’exercir com a fotoperiodista.

A partir de llavors es va dedicar a la fotografia industrial. El 1984 se li va concedir el Premi Nacional d’Arts Plàstiques. Va morir a Barcelona l’1 de desembre del 1985.