Newsletter
Si vols rebre informació relacionada amb els nostres segells, Subscriu-t'hi
Troba el teu llibre
Disseccionem un llibre científic: En l’escena del crim
“Per poder exercir la seva professió amb la rigorositat necessària, els forenses s’han hagut de crear una cuirassa al seu voltant.”
“Per poder exercir la seva professió amb la rigorositat necessària, els forenses s’han hagut de crear una cuirassa al seu voltant. Una espècie d’armadura, composta per peces metàl·liques, per protegir-se de la ràbia i la impotència davant de les tragèdies humanes que són el seu combat diari”.
Amb aquestes paraules la periodista i escriptora Clàudia Pujol defineix al pròleg del seu nou llibre -En l’escena del crim- als forenses en general i al protagonista del llibre en particular, Narcís Bardalet.
Aquesta periodista confessa que en totes aquests històries “el detall aparentment més insignificant pot canviar el curs d’una investigació. Per això cal anar amb peus de plom”. I són precisament els detalls, de cada cas, de cada història, de cada personatge rellevant, els que estan descrits i analitzats en aquesta obra apassionant que enganxarà a tots els amants de la intriga i el misteri.
El llibre retrata la feina del forense Narcís Bardalet –que ja va protagonitzar el primer llibre de Pujol- en casos tan diferents com el d’un nen desaparegut a la platja de Sant Pere Pescador, el de l’autòpsia del “negre de Banyoles”, la defunció de l’exsenador Lluís Maria Xirinacs o la identificació de cadàvers del tsunami, a Tailàndia.
Li hem demanat a l’autora que ens respongui al nostre interrogatori per plasmar l’essència d’aquest llibre que combina la rigorositat d’un científic amb les passions humanes més brutals.
-Què és el que més t’interessa del món de la criminologia?
El que més m’interessa és la part més detectivesca de l’ofici (com s’investiguen els casos, quines tècniques es fan servir, que el detall més insignificant pugui canviar el curs d’una investigació) i la més psicològica: què és allò que fa que una persona aparentment normal cometi un crim esgarrifós. Em semblava que havia d’haver-hi algun indici, que s’havia d’encendre alguna alarma prèviament, que les atrocitats no es podien reduir a la simple imprevisibilitat de la ment.
-Dels 10 casos que presentes, quin t’atrau més i per què?
Tots els casos, per un motiu o altre, fan pensar. M’agrada l’exercici d’arqueologia forense que suposa restaurar la identitat perduda del famós negre de Banyoles. Trobo molt interessant les disquisicions filosòfiques sobre el suïcidi que genera el traspàs de Lluís M. Xirinacs. M’atrau el cas d’en Ronnie Bauer, un nen alemany de sis anys que desapareix a la platja de Sant Pere Pescador en plena llum del dia i davant d’una quinzena d’adults de nacionalitats diferents que s’han conegut durant les vacances. S’ha ofegat? L’han segrestat? L’han assassinat? La resolució –gairebé paranomal i del tot impensable- del misteri es produeix tres anys després gràcies a l’atzar i a la bona memòria d’un guàrdia civil. Un cas amb molts punts amb comú amb la Madeleine Mc Cain.
-Què és el que més t’agrada el protagonista, Narcís Bardalet?
M’agrada perquè considero que és un gran professional i una persona amb una gran vàlua humana. N’admiro la curiositat insaciable per saber-ho tot, el seu sentit comú, les seves dots d’observació, i la sensibilitat i respecte amb què afronta la seva feina.
-Escriure sobre casos reals suposa una dificultat afegida per l’autor?
Bé, en tractar-se de professionals coneguts de Figueres, no puc inventar-me una hipotètica tensió sexual no resolta entre el cos de forenses, ni puc caricaturitzar algunes persones reconeixibles sense ofendre-les, ni puc fer-los adoptar uns costums que no tenen. Això pel què fa a les persones que hi apareixen. Respecte dels casos, tampoc no puc fer-los més intrigants del què són, ni variar-ne el desenllaç. Però no ho concebo com un hàndicap: primer perquè, en alguns dels casos, la realitat supera amb escreix la ficció; i, segon, perquè fins i tot en els casos menys vistosos, s’amaguen unes reflexions, des del meu punt de vista, ben interessants.
-Però tot i ser un llibre sobre fenòmens reals, sí que hi ha un petit espai per a la ficció.
Els fets que s’hi relaten, les investigacions, els protagonistes i els resultats són rigorosament certs. La resta són recreacions literàries fonamentades a partir de la informació que m’ha proporcionat el mateix Narcís Bardalet o altres implicats en els casos, i també de l’extreta de les sentències judicials, d’articles periodístics o de bibliografia específica. És un llibre a mig camí entre el periodisme i la literatura, que utilitza recursos dels dos àmbits.
Thaïs Gutiérrez. Gener 2010