Mikael Blomkvist i Lisbeth Salander: un tàndem de culte | Grup 62 - Autor: Revista Editorial | Articles: article [Edicions Grup 62]

Mikael Blomkvist i Lisbeth Salander: un tàndem de culte

Certament, un dels factors claus de l’èxit de “Millennium” radica en la creació d’uns personatges altament carismàtics que ja han passat a formar part de l’imaginari col·lectiu.

Certament, un dels factors claus de l’èxit de “Millennium” radica en la creació d’uns personatges altament carismàtics que ja han passat a formar part de l’imaginari col·lectiu, i molt especialment per les relacions basades en el respecte i la llibertat que entre ells s’estableixen.

L’11 de maig de 2009, l’escriptora i periodista Gemma Lienas publicava al diari El País un article sobre la Trilogia Larsson que va titular Hombres que aman a mujeres, i del qual a continuació reproduïm un interessant paràgraf:

“No deja de sorprenderme —y de confortarme— que hayan entusiasmado a tanta gente unas novelas impregnadas de feminismo, feminismo que se traduce en los temas elegidos y su tratamiento: la violencia de género, el incesto, la explotación sexual de las mujeres mediante la prostitución... y que se resumen en uno, la misoginia. Feminismo que se percibe en el planteamiento de los principales personajes femeninos, Lisbeth Salander y Erika Berger, autónomos desde todos los puntos de vista. Y feminismo también el del personaje masculino, Mikael Blomkvist, cuyas relaciones con las mujeres son libres, respetuosas y equitativas. No era preciso que la viuda de Larsson nos confirmara que éste fue un feminista convencido. Se nota.”

Certament, un dels factors claus de l’èxit de “Millennium” radica en la creació d’uns personatges altament carismàtics que ja han passat a formar part de l’imaginari col·lectiu, i molt especialment per les relacions basades en el respecte i la llibertat que entre ells s’estableixen.

Valor, esforç, llibertat sexual i ètica compartida uneixen els destins d’uns personatges sublims, que amb tots els seus matisos i ambigüitats formen ja part de la història de la literatura universal. “En Mikael Blomkvist i la Lisbeth Salander encarnen la lluita de la justícia contra la injustícia, dels febles contra els poderosos, de l’ètica contra la corrupció, en una dicotomia dels “bons contra els dolents” que agrada molt al lector i que, combinat amb l’acció trepidant dels tres llibres, crea un fenomen d’abducció i addicció entre els lectors, sense precedents a Europa”, comenta Ester Pujol qui, tot seguit, es llança a fer una descripció entusiasta dels protagonistes, que defineix com a “brutals”:

Mikael Blomkvist, o el compromís amb el periodisme de denúncia

El personatge del periodista Mikael Blomkvist, coprotagonista de la sèrie i alter ego de l’autor, és redactor en cap de la revista Millennium que dóna nom a la Trilogia. Millennium, com el seu referent real, EXPO, és un mitjà valent i transgressor, en el qual els col·laboradors publiquen reportatges d’investigació sobre aspectes socials “foscos”, d’aquells que les societats avançades com la sueca no volen treure a la llum: la corrupció dels lobbies empresarials, les conxorxes de l’Estat, el rerefons del tràfic de blanques, de la prostitució, etc.

Amb la creació d’en Blomkvist, en Larsson posa en relleu la necessitat del periodisme compromès amb l’ètica i la veritat, alhora que fa una lliçó magistral, que no per tàcita queda menys clara a ulls del lector, de les bases sobre les quals els homes haurien d’enfocar la seva relació amb les dones, siguin companyes de feina, amigues, amants o examants: amb respecte i equitat.

Lisbeth Salander, la transgressió de l’estereotip femení portada al límit

La protagonista femenina creada per Larsson, la Lisbeth Salander, és un d’aquells personatges que per la seva originalitat, modernitat i intensitat, ha transcendit el marc de la literatura i s’ha convertit en una heroïna del nostre temps. De característiques físiques molt especials, la protagonista de “Millennium” mostra un perfil antagònic del que podria esperar-se d’una heroïna típica. De característiques físiques a priori molt poc atractives (és menuda, amb aspecte d’extrema fragilitat, pesa 40 quilos i va plena de tatuatges i pírcings) i amb un caràcter esquerp fins al punt de resultar impertinent i francament antipàtica, la Lisbeth Salander encarna la màxima transgressió del que fins al moment han estat els estereotips d’heroïnes femenines en la literatura del gènere. I malgrat això, la fascinant personalitat d’aquesta inadaptada social (més endavant el lector sabrà per què), que no fa cap esforç per resultar simpàtica a ningú, però que combina la fragilitat externa amb una fortalesa interna impressionant, s’ha convertit en un referent per a milers de lectores: És una heroïna feminista. Una heroïna que, des d’un aparent segon pla, utilitza les seves singulars armes en pro d’una rotunda determinació de combatre la injustícia. Experta en informàtica i dotada de memòria fotogràfica, la Salander és una hacker brillant, amb una capacitat insòlita per accedir remotament a sistemes informàtics complexos i per desxifrar i desencriptar arxius blindats que atorga a la història un component d’interès i modernitat indiscutible.