Marta Banús: “Es compleix un somni quan ja semblava que no podria ser” | Grup 62 - Autor: Revista Editorial | Notícies: Noticia [Edicions Grup 62]

• Grup 62
• Notícies
• Notícia

• imprimir

Marta Banús: “Es compleix un somni quan ja semblava que no podria ser”

ampliar

columna - 02.02.2012

Marta Banús debuta amb El safareig dels morts, una novel·la negra ambientada en una colònia tèxtil. És una de les noves cares del festival literari BCNegra, que se celebra aquests dies a la capital catalana. En aquesta entrevista ens explica les seves sensacions. 

La novel·la, amb tocs  costumistes, situa el lector en la vida quotidiana d’una colònia tèxtil. Per  què va escollir aquest escenari?

Més aviat va ser l’escenari que va donar lloc a la novel·la. Va ser el 2006 i jo començava a tenir moltes ganes d’escriure però no trobava un tema que m’impulsés prou. En una sortida de diumenge amb el meu fill vam anar a visitar una colònia, Can Vidal, on la guia ens ho va ensenyar tot: un pis dels treballadors, els tallers, l’església, les dutxes, l’oficina bancària i, naturalment, els safarejos. Va aconseguir que la idea de com es vivia allà als anys vint fos tan vívida, que vaig sentir que allò s’havia d’explicar.

I va optar pel gènere negre...

Bé, jo llavors llegia majoritàriament gènere negre i, per tant, sabia molt bé que el fet que en un lloc es produeixi un crim i hi arribi
un investigador, permet ficar-se en tots els racons i intimitats d’una comunitat. Just el que em calia per donar a conèixer al lector el que m’havia proposat: la vida de la colònia en el màxim d’aspectes possibles.

El seu inspector Ruscalleda té la paciència i la tenacitat per avançar en una investigació complicada. Com va crear el personatge?

L’inspector Ruscalleda, o més ben dit la seva figura, ve de molt lluny. Està basat en un capellà que vaig conèixer fa quaranta anys i del qual vaig perdre la pista després que ell deixés de ser capellà i jo creient. Naturalment, li he suprimit , afegit i modificat una sèrie
de trets, però crec que en persisteixen alguns de bàsics, com l’elegància física natural i sobretot, un curiós contrast entre una seriositat absoluta de cara a la seva feina i un permanent sentit de l’humor irònic.

Creu que pot tenir continuïtat en altres novel·les?

Sí, tot i que no tinc encara un projecte concret per oferir-li. Només sé que hauria de ser “trasplantat” a un altre ambient que també m’interessés donar a conèixer. En tot cas, crec que no seria l’únic personatge que m’enduria.

Aquest és el seu primer llibre. Com està vivint aquest debut literari?

D’una banda, amb moltíssima il·lusió. És un somni que es compleix  quan ja semblava que no podria ser. De l’altra, em sento una mica descol·locada. Són moltes “primeres vegades”. Moltes coses que faig i que em passen per primer cop, a una edat en què això ja no t’ho esperes. És, en molts aspectes, entrar en un món nou i desconegut, i això tant fa il·lusió com respecte.

A més, participa a la BCNegra, un festival que sempre ha seguit de prop...

Sí! Aquesta és una de les coses a què em referia. Durant tots els anys que he estat escrivint El safareig dels morts, polint-la i intentant publicar-la, també era una assistent habitual a la BCNegra i pensava si mai podria ser a dalt, amb els autors. Aquest any hi seré i em costa definir la sensació que em fa. Gairebé de mareig, em temo. Tanmateix, seré un dia a dalt i uns quants a baix, com sempre, perquè ve gent d’allò més interessant i no me’ls vull perdre.

Com valora l’experiència en escoles d’escriptura?

Tant a l’Aula d’Escriptors com a l’Ateneu hi vaig aprendre molt (tres professors, en total) i ha sigut un experiència molt enriquidora. No descarto fer més cursos, em queda molt per aprendre! Ara bé, he pogut observar, per experiències de diferents companys, que el profit que se’n pot treure depèn molt d’encertar el professor adient a la manera d’entendre l’escriptura de cada alumne i fins i tot al projecte concret en què estigui involucrat en el moment de fer el curs.

Llibres Relacionats: