Anar a: Menú de secció | Menú principal | Peu | Inici de la pàgina


Newsletter

Si vols rebre informació relacionada amb els nostres segells, Subscriu-t'hi

Troba'l dins de Grup 62



Notícies

Arriba a les llibreries Serrallonga, de Rafael Vallbona

Edicions 62 - 09/10/2008

Lladre comú o heroi per al poble? Joan Sala i Ferrer, conegut com Serrallonga, és el bandoler català més famós de la història i un dels personatges més coneguts i enigmàtics de Catalunya.

Avui surt a la venta l'últim llibre de Toni de la Torre

Columna Edicions - 09/10/2008

La recepta Starbucks de la felicitat

Una novel·la recupera l'escultor gòtic Aloi de Montbrai

Columna Edicions - 09/10/2008

Aloi de Montbrai va viure una època convulsa, sota el regnat d’un sobirà, Pere III el Cerimoniós, sovint violent i arbitrari, però també capaç d’una gran efectivitat política i militar. A mitjans del segle XIV l’epidèmia de pesta negra va trastocar l’ordre social establert. La immensa mortaldat va fer que els nobles tinguessin greus dificultats per trobar treballadors i els principis del feudalisme van començar a fer fallida. D’origen normand, el mestre Aloi va treballar a Catalunya entre els anys 1337 i 1368, i va dotar l’escultura gòtica de l’època d’un nou realisme que va tenir el seu punt àlgid a la renovació de les figures de la Marededéu. Les verges d’Aloi de Montbrai destaquen per la dolcesa dels seus rostres, poc conreada anteriorment. Un bon exemple del seu art es pot veure a Girona, ciutat on va residir molts anys: el Sepulcre de Sant Daniel, del monestir del mateix nom. D’entre les característiques de les seves verges, s’ha de fer esment del seu perfil arrodonit, les faccions menudes, la boca estreta, els cabells arrissats i, un tret ben important, no portaven corona, tal i com ha estudiat la historiadora d’art Marta Crispi. L’escultor va gaudir del favor de Pere III durant tres decennis, un temps en què va complir amb encàrrecs tan diversos com les dinou escultures dels comtes catalano-aragonesos del Saló del Tinell, al Palau Major de Barcelona, l’Anunciació del Monestir de Pedralbes, la cadira episcopal del cor de la Seu de Girona, el sepulcre de Margarita de Lauria, a València, o els Panteons Reials de Poblet, entre altres treballs a Girona, Tarragona o Barcelona. Com ara el retaule de la Capella dels Sastres, instal·lat a la Seu de Tarragona. La novel·la Els secrets de la reina (Columna), de X. R. Trigo, reviu el moment en què Aloi de Montbrai, nomenat per Pere III mestre d’obres de Poblet, treballa en l’execució dels Panteons Reials d’aquest monestir i assisteix als últims dies de la vida d’Elionor de Portugal, la segona esposa del sobirà. L’aparició d’una Crònica del mestre Aloi posa en qüestió la història oficial, segons la qual la reina Elionor va morir de la pesta negra només un any després del seu matrimoni. A través de les seves pàgines es traça una àmplia panoràmica de l’any 1348 a Catalunya i de les conseqüències de l’epidèmia, entre d’altres la mortaldat del 70 % dels monjos que aleshores vivien a Poblet.

LA GÀRGOLA surt avui a la venta (Andrew Davidson)

Columna Edicions - 07/10/2008

Una extraordinària història d'amor que va més enllà del temps

Margarit obté el Premi Nacional de Poesia de les lletres espanyoles per "Casa de Misericòrdia"

Edicions Proa - 07/10/2008

"Casa de Misericòrdia" obté el guardó que reconeix la millor obra de poesia publicada al 2007 en qualsevol de les llengües oficials de l’Estat espanyol.

Veure totes


Anar a: Menú de secció | Menú principal | Peu | Inici de la pàgina